Ara fa un temps, llegint els diaris
esportius em va sobtar trobar-me amb una notícia relacionada amb l’àmbit de la transparència i l’accés documental.
En aquesta notícia es
parlava del contracte i de les quantitats desglossades del traspàs d’un afamat
jugador de futbol en relació amb el club que al seu moment el va fitxar.
Tot seguit, vaig poder observar que
la font d’informació d’aquesta notícia provenia d’un portal web que té com a
finalitat exposar i donar a conèixer documents “secrets” del món del futbol, un
portal anomenat Football
Leaks amb més de 500
gigabytes de documents. Amb tot, la vertadera font d’informació es desconeix,
ja que aquest tipus d’organització té com a valor principal preservar
l’anonimat d’aquestes fonts originals.
Però abans de seguir en matèria, ens
hem de preguntar, què és un “leak”?
El diccionari oficial de Cambridge recull el concepte
“leak” com: “filtració, gotera, o forat”. Per tant, quan parlem
de Football Leaks estaríem parlant
de filtracions d’informació futbolística mitjançant l’accés obert de
documentació d’aquest àmbit.
En aquest sentit, un cop vaig llegir
la notícia, aquestes filtracions d’informació futbolística em van fer
reflexionar sobre una relació òbvia, Wikileaks,
Vatileaks, i ara Football Leaks. En aquell moment, el primer que vaig
rumiar va ser: “Potser l’ombra de Julian
Assange és més llarga del que ens pensàvem en un principi”. Seguidament, la
reflexió va ser la següent: “Política, religió, futbol (esport de masses),
conceptes que malauradament la gran majoria de vegades creuen camins”. Aquests
són àmbits de tal magnitud popular que penso que hom pot intuir l’objectiu
d’aquests “leaks” d’informació. La resposta és evident, que el seu ressò arribi
a un màxim número possible de persones, i talment, que aquestes filtracions tinguin
un abast informatiu exponencial i majoritari.
Ara bé, respecte a les diferents
organitzacions, crec que no es pot donar una mateixa credibilitat als documents de les diferents filtracions que es duen
a terme per exemple a Wikileaks, a Vatileaks, o a Football Leaks. Al respecte,
deixo de banda les filtracions de l’organització Vatileaks, però pel que fa a
les filtracions de Wikileaks, tal i com exposa en Joan Soler Jiménez al seu
article anomenat “Wikileaks
guanya en credibilitat”, “l’opció de veure
el document de la mateixa manera en què va ser produït aporta un valor afegit
de credibilitat”, fet que no va ser possible durant les primeres
filtracions de l’organització sense ànim de lucre.
Pel que fa a Football Leaks, hem
pogut observar alguns exemples de filtracions en què la credibilitat dels
documents és més propera a les últimes filtracions de Wikileaks que no pas a
les primeres. Això mateix és el que succeeix al cas anteriorment exposat sobre
el contracte
del jugador de futbol Gareth Bale, al igual que a altres casos
contractuals més recents, com és el cas de la
fallida del fitxatge del porter del Manchester United. F.C. David De Gea pel
Reial Madrid C.F. , el
qual finalment no es va poder resoldre per “curiosos” problemes
informàtics en l’últim moment de possibilitar el transfer documental, De tots dos, podem afirmar que són còpies simples imitatives que es poden
descarregar en format PDF. Aquest fet, no va ser possible durant les primeres
filtracions de Wikileaks, però l’organització
va modificar posteriorment aquest aspecte, i al seu temps, Assange va fer
possible l’obertura d’una finestra no tancada a l’actualitat, ans al contrari,
una finestra més oberta que mai una dècada posterior al llançament del lloc web
al 2006.
D’altra banda, i sense voler entrar
en detall sobre lleis i normatives, tot i la transparència i l’accés d’aquests
documents, els arxivers i gestors documentals, hem de saber reconèixer quins
són els límits d’accés d’aquestes filtracions. És a dir, quan parlem de límits
parlem sobretot de drets específics i de dades personals. Així, tal i com es
poden observar als contractes anteriorment esmentats, apareixen algunes dades
personals d’actors implicats, sobre les quals podem saber si queden sota el
paraigües de la Llei
Orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal i d’altres
lleis i normes, o pel contrari, aquestes dades personals no resten protegides.
És aquí on hem de saber diferenciar si les persones que intervenen en els
contractes ho fan com a persones físiques o jurídiques, si preval l’interès
públic o el dret dels afectats, i si escau, identificar si aquests documents
vulneren els drets d’intimitat, honor i pròpia imatge, entre d’altres. Reitero
que no entrarem en detalls sobre aquestes qüestions legals, però sí reivindico
la importància del arxiver i gestor
documental com a col·laborador i part fonamental d’altres sectors com per
exemple el periodisme, ja que els arxivers també tenim eines i instruments
vàlids per poder resoldre dites qüestions referents a l’accés dels
documents.
En definitiva, creiem necessari
reivindicar novament la transparència documental, però des d’una vessant
arxivística, ja que es comencen a obrir noves vies d’accés documental en
organitzacions i entitats fins ara no explorades. Els arxivers i gestors
documentals hem de tenir una vertadera proximitat amb els periodistes i els
mitjans de comunicació per tal de col·laborar amb ells i poder oferir la nostra capacitat tècnica i professional.
Amb Wikileaks va ser la política, amb Vatileaks la religió, i amb Footballeaks
un esport de masses com és el futbol, quin serà el darrer pas?